Arran d’algunes confusions a l’entorn del pressupost 2012 de la regidoria de Cooperació de l’Ajuntament d’Igualada, faig un apunt per aclarir-les.

La regidoria de Cooperació passarà del 0,65% al 0,60% dels ingressos corrents. Una lleu disminució, que ens allunya lleugerament del 0,7% però que continua sent prou potent si ho comparem amb la mitjana catalana.

El model de Cooperació que impulsem des de la regidoria, es concreta en continuar treballant conjuntament amb les entitats d’Igualada Solidària i donar suport els seus projectes, i també prioritzar projectes de sensibilització i codesenvolupament ja que creiem que aquest és el camí per disminuir les desigualtats Nord-Sud i és el model que actualment avança la cooperació.

Com diu l’ONG Setem “Volem contribuir a crear una cultura de la solidaritat amb els sectors empobrits i exclosos, respectuosa de la dignitat i de la identitat dels pobles del Sud i orientada a denunciar i eradicar les causes estructurals de les desigualtats entre els pobles i les persones”. Aquest és el model i que reflecteix justament el pressupost d’enguany.

El projecte impulsat des de la Regidoria no fa cap joc ni és resposta a ningú. És fruit del treball amb les entitats i la voluntat de contribuir a l’eradicació de les desigualtats Nord-Sud amb un model que vol prioritzar els mecanismes més eficients per assolir aquest objectiu.

El passat dissabte 21 de gener es va celebrar l’assemblea local ordinària de la secció local d’ERC d’Igualada, on va ser renovada la presidència i executiva. L’Alba Vergés, que fou número 3 a les llistes de les passades eleccions municipals, fou escollida presidenta. En la presentació de la candidatura, Vergés va destacar la necessitat d’enfortir Esquerra-Igualada, treballar conjuntament amb el grup municipal, fer arribar a la ciutadania el missatge d’Esquerra, ser el referent polític del jovent igualadí, obrir el partit a la ciutadania i assumir la voluntat de sumar.

Així mateix, va presentar un pla de treball on es prioritzaven les trobades amb persones i entitats per conèixer les necessitats i inquietuds de la ciutadania, una crida per atraure gent nova i jove, fer comissions de treball per aprofundir en diferents àmbits, augmentar la presència a la xarxa, realitzar més activitats i finalment sumar sinergies amb l’independentisme igualadí.

L’acompanyaré en aquest nou repte com a vice-president portaveu, junt amb Toni Claramunt a la Secretaria d’Organització i Martí Prat a la Secretaria de Finances .

El passat 14 de gener, Igualada vam acollir el congrés territorial ordinari de la Federació Regional de la Catalunya Central d’ERC (Anoia, Bages, Berguedà, Osona i Solsonès). Josep Maria Palau i el seu equip presentat foren escollits amb el suport de més del 90% de la militància.

Jordi Serra i Macià, President regional sortint donà agraïment als companys d’executiva i féu referència a unes paraules de l’antic alcalde de Solsona, Xavier Jounou, que ens deixà ara fa un any, on apel·lava a la confiança als polítics i demanava generositat i treball per anar cap a la independència.

Josep Maria Palau, exposà l’única candidatura presentada amb el nom de “L’Esquerra que suma a la Catalunya Central” amb la voluntat de que “la regional sigui un àmbit d’excel·lència de l’exercici de la política”.

Oriol Junqueras, President d’ERC, va cloure el Congrés. Afirmà que, “quan proclamem la independència hi haurà dificultats. Ens hem de preparar. Podem fer-ho sols o junt amb altres”. Continuà fent referència que “el país passa moments difícils. Hem d’estar disposats a ajudar. Treballant, aportant credibilitat”. Junqueras, digué que “ERC ha de donar propostes pel govern de CiU, perquè aquest pugui renunciar al suport del PP. Que no diguin que només poden pactar amb el PP”. Acabà dient que “hem de ser forts i tenir suport. Hem de ser modestos, generosos, tenir empatia, ser pacients, treballadors. Necessitem equips per aconseguir-ho”. I reblà, “quan la societat pensi que ERC som els més preparats, aquell dia estarem preparats per fer el gran salt”.

Si la voluntat ciutadana de pertànyer a un estat o altre fos una qüestió purament racional, crec que puc afirmar amb tota contundència que no hi hauria cap habitant de Catalunya que volgués ser espanyol. Només per qüestions de pràctica, dignitat i eficiència, es troben prou arguments per no ser-ho. De fet, un estudi recent d’ESADE s’acosta a aquesta teoria a nivell de Barcelona, concloent que la marca Espanya perjudica a la capital del Principat. Segons l’estudi, la imatge genèrica d’Espanya arreu del món és oposada i neutralitza els valors d’innovació, tecnologia i investigació que s’associen a Barcelona.

Però, més enllà de la imatge, pertànyer a l’estat espanyol ens perjudica dia a dia. Només en les darreres setmanes, hem acumulat uns quants greuges més. Des l’incompliment del pagament del fons de competitivitat, o dels 759 milions d’euros de l’addicional 3a de l’Estatut o l’incompliment del retorns dels papers de Salamanca pendents. L’engany i la deslleialtat institucional, se sumen a la discriminació fiscal, un espoli (o sia, ens desposseeixen allò que ens pertany) que ens empobreix a tots: treballadors, estudiants, pensionistes, empresaris…

Vist això, què explica que encara hi hagi catalans que s’entestin a continuar a Espanya? De les múltiples possibilitats, n’apunto dues, lligades elles als sentiments; lluny de la racionalitat. La primera, associada a la identitat i la segona al caràcter. En el primer cas, les enquestes assenyalen que part dels ciutadans de Catalunya comparteixen la identitat catalana amb l’espanyola, o amb la mexicana, o amb la suïssa o romanesa (entre d’altres). Uns sentiments lligats als orígens personals o familiars que formen part inherent del migrant (algú dubte que un català que hagi emigrat a Cuba no abandonarà el seu sentiment català?). En temps de mundialització, moviments migratoris constants i lligams familiars arreu, la identitat múltiple aflora de manera  natural. Si bé, un català d’origen Mexicà no reclama una Catalunya dins de Mèxic, si que és cert, que podem trobar catalans d’origen espanyol que reclamen una Catalunya dins d’Espanya, justificat sols per raons d’orígens. De fet, és un discurs àmpliament difós gairebé de manera dogmàtica per mitjans i partits espanyols. Però, podrà continuar estimant la seva pàtria d’origen un català vingut d’Espanya, en el marc d’una Catalunya independent? Sí i amb més força que ara. Perquè ho farà en la igualtat de condicions i no des d’una Catalunya sotmesa a les voluntats d’Espanya.

La segona possibilitat que em referia, la de caràcter, és la del català amb complex d’inferioritat, que viu en conflicte permanent, sentint-se inferior que els espanyols i reclamant, cridant que l’acceptin. Aquest segon cas, crec que és el més difícil de superar. Potser fins i tot impossible.

Article publicat al Diari Regió 7, el 23 de desembre de 2011

El dimarts 27 de desembre va obrir les portes la 28a edició del Saló de la Infància d’Igualada, sota el nom d’ “El Saló del Rec”. Un espai de trobada, diversió i educació en el lleure per als nens i nenes d’Igualada i comarca durant les festes de Nadal.Enguany hi ha hagut canvi d’ubicació i l’hem traslladat al Museu de la Pell d’Igualada. Aquest nou espai ens ha donat l’oportunitat d’acostar-nos al barri del Rec i apropar el Museu als infants d’Igualada. L’antiga fàbrica tèxtil cotonera Cal Boyer ens endinsa a finals del segle XIX per reviure passos que han marcat la nostra història. L’entorn del Rec, ens acosta a l’univers de la pell i l’adoberia. I el museu, lloc de coneixement i aprenentatge ens ofereix uns valors culturals únics i d’interès social que ens enforteixen.

Gairebé 40 entitats hi participen, ja sigui de manera puntual o organitzant un stand.

En el ple municipal del passat 20 de desembre, el grup municipal d’Esquerra – Reagrupament vam presentar un prec per a demanar que la comissió local que atorga noms als carrers i places d’Igualada tingui en compte la figura del recentment traspassat Heribert Barrera per afegir-lo a la nomenclatura local.
Aquest és el contingut del prec:

El passat 27 d’agost va morir Heribert Barrera i Costa. Republicà i patriota, Heribert Barrera va néixer a Barcelona, l’any 1917.
Fill del dirigent d’ERC, Martí Barrera i Maresma.
Fou membre de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya i del Bloc Escolar Nacionalista. El 1935 va entrar a militar a Esquerra Republicana de Catalunya. Es va llicenciar en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona. Durant la guerra civil, va ser soldat als fronts d’Aragó i del Segre, havent d’exiliar-se a França, on es va doctorar en ciències físiques a la Sorbona, fins al 1952. A l’exili va emprendre la reorganització clandestina d’Esquerra Republicana de Catalunya, partit del qual en va esdevenir secretari general (1976-1987) i president (1991-1995). Entre els anys 1977 i 1980 va ser membre del Consell Català del Moviment Europeu i diputat al Congrés dels Diputats (1977-1980). El 1980 es va convertir en el 7è president del Parlament de Catalunya, cambra de la qual en va ser diputat fins el 1988. També va ser diputat al Parlament Europeu entre 1991 i 1994. L’any 2000 va ser guardonat amb la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya.
Barrera va ser però un home lliure, és a dir de consciència lliure i molt del seu temps.

Tenint en compte que Igualada disposa d’una comissió encarregada d’atorgar noms als carrers del nostre municipi.

Atenent a la dilatada trajectòria política del Sr. Barrera al servei de Catalunya, i especialment en la seva tasca de presidència d’una institució tan essencial com el Parlament de Catalunya.

Amb la voluntat d’honorar, doncs , la seva memòria i com a homenatge de la nostra ciutat en vers al Sr. Heribert Barrera.

Demanem que aquest ple municipal traslladi a la comissió corresponent, la proposta de que el nom d’Heribert Barrera consti en la nomenclatura de carrers i places del nostre municipi.

En el darrer ple municipal d’aquest mes de novembre (dimarts 22), el grup municipal d’Esquerra Repúblicana de Catalunya-Reagrupament Independentista, vam presentar una moció per instar a la Generalitat de Catalunya a crear un fons de rescat hipotecari per a les famílies amb sobreendeutament amb l’objectiu d’evitar l’exclusió social i econòmica, facilitar el manteniment en l’habitatge, evitar els costos de les execucions judicials i permetre la reestructuració del deute contret amb les entitats financeres.

En la defensa de la moció vam posar de relleu la triple constatació que hi ha al respecte: ‘El clam social que l’actual règim jurídic és injust, el consens dels experts al voltant de la necessitat que cal reequilibrar la responsabilitat quan es produeix un impagament que ara recau només amb el deutor i en tercer lloc, i aquí s’emmarca la proposat del nostre grup municipal, la necessitat d’aplicar mesures pels procesos d’execució hipotecària que ja están en procés’. I ens preguntàvem ‘si bé es rescaten països i entitats bancàries, no és injust que no es puguin rescatar famílies?’

La proposta s’estructura com un fons que dependria del Govern de la Generalitat i que permetria posar capital a disposició de diverses actuacions en els casos de pèrdua de l’habitatge familiar, mitjançant aval, cobertura d’interessos per reestructuració del préstec hipotecari ,amb canvi del tipus d’interès o dels terminis; moratòries de retorn del capital i pagament fraccionat dels interessos; reducció de quotes, condonació de crèdits, compra d’habitatges per al reallotjament de famílies; diferencials de rendes de lloguer, entre d’altres.

El finançament es portaria a terme amb els rendiments de l’Impost sobre Dipòsits de les Entitats de Crèdit, que tindria com a fet imposable la tinença de dipòsits de clients amb obligació de restitució per part de les entitats de crèdit amb seu central o per les oficines que tinguin establertes a Catalunya. El tipus impositiu seria entre el 0,3 i el 0,5% dels dipòsits. Segons ha explicat Requesens, una primera aproximació a partir de dades estadístiques (IDESCAT i Banc d’Espanya) dóna una recaptació aproximada de 592 milions d’euros, sobre un total de 197.638 milions d’euros dipositats en entitats de crèdit a Catalunya.

La moció però no va ser aprovada pels vots en contra dels grups municipals de CiU, PP, PxC i ICV i només va obtenir els vots a favor dels grups del PSC i ERC-RCAT

Dimarts passat, la coalició independentista formada per Esquerra Republicana de Catalunya, Reagrupament Independentista i Catalunya SÍ, van omplir l’espai de l’Escorxador d’Igualada, en l’acte central de campanya a l’Anoia.

Vora tres-centes persones van escoltar les intervencions de Joan Tardà, número 2 de la llista electoral, Joan Requesens, candidat anoienc a la llista, Joan Carretero, President de Reagrupament i Oriol Junqueras, President d’ERC.

En la seva intervenció Joan Tardà va defensar els valors republicans davant de la situació econòmica actual, i va fer una crida a defensar-los per tal de traslladar l’estat del benestar a les properes generacions, i si més no haver fet el possible per trasllada’ls-hi.

El candidat anoienc Joan Requesens, va voler posar de manifest el caràcter nacional de la coalició independentista, doncs “la candidatura d’ERC-RCAT-Catalunya Si és l’única que es presenta amb vocació de representar als Països Catalans, doncs serà present als diferents territoris, i qualsevol altre que s’anomeni nacionalista, no deixa de ser purament regionalista, perquè planteja una visió parcial de la nostra realitat nacional”.

Per la seva banda, Joan Carretero va demanar compromís de treball, “doncs la realitat actual ens fa imprescindible ser presents a totes les eleccions per tal de guanyar representació política per l’independentisme. Només així es podrà canviar la situació de dependència política del nostre poble.”

Durant l’acte, el president d’Esquerra, Oriol Junqueras va situat la coalició independentista com l’única opció capaç de defensar els interessos de Catalunya a Madrid. ‘Nosaltres sí que defensem els interessos de Catalunya i hem pres decisions difícils per sentit de responsabilitat de país, ho vam fer el 1980, el 2003 i estem disposats a tornar-nos a sacrificar pel país‘ va emfatitzar el líder d’Esquerra. ‘perquè volem que el país avanci en la direcció que necessita‘.
Junqueras va insistir igualment en el fet que ‘els interessos dels catalans no es defensaran amb un Govern de concentració nacional espanyola, perquè si ens cal fer un govern de concentració ha de ser amb nosaltres mateixos, amb catalans disposats a plantar-se‘.
Junqueras es va referir també al PSC-PSOE ‘Res fa més mal al nostre estat del benestar que els 16.000 milions de dèficit fiscal, o els 60.000 euros que ha malbaratat del PSOE en una xarxa d’AVE sense passatgers‘. Per això va demanar a la gent ‘que no malmeti el seu vot per gent que han fet molt de mal a l’estat del benestar i que l’inverteixin allà on tindrà major rendiment‘.

Notícia d’ERC-Igualada

El passat dijous 3 de novembre a la mitjanit, va començar la campanya electoral de les properes eleccions al congrés de diputats espanyol. La coalició electoral Esquerra Republicana de Catalunya, Reagrupament Independentista i la plataforma de persones independents Catalunya Sí vam donar el tret de sortida a l’Anoia fent la tradicional penjada del primer cartell a la rambla d’Igualada . Gairebé quaranta militants, simpatitzants i amics ens van acompanyar a participar en aquest acte simbòlic. Abans, vam realitzar un sopar al Foment on, amb un clima distès vam començar a encarar amb forces renovades aquest final de cicle electoral, doncs aquestes eleccions tanquen un cicle d’eleccions que fins d’aquí a dos anys i mig no es torna a iniciar.  La candidatura d’ERC-RCAT-Catalunya Sí és l’única que es presenta amb vocació de representar als Països Catalans, doncs som presents als diferents territoris, i qualsevol altra que s’anomeni nacionalista, no deixa de ser purament regionalista, perquè planteja una visió parcial de la nostra realitat nacional.
Com ja vaig avançar, ocuparé l’onzè lloc de la candidatura que encapçala Alfred Bosch al congrés dels diputats.

Consulteu la candidatura i les propostes a la web de l’Alfred Bosch.

Aquestes són les propostes clau:

Les propostes

Per avançar a cap a la República Catalana, al Congrés defensarem:

1 – La independència fiscal, el concert econòmic: La independència fiscal, el concert econòmic: recaptar i gestionar tots els nostres impostos. No acceptarem un altre pacte fiscal i seguir perdent el 10% de la riquesa cada any.

2 – Fer infraestructures que creïn llocs de treball: Fer infraestructures que creïn llocs de treball i ens obrin al món, com el corredor mediterrani, i no les que van de Madrid a enlloc.

3 – L’estat de benestar: L’estat de benestar. En salut, gastem 300 euros per persona i any menys que la mitjana estatal, prou de retallar-la. Amb els nostres impostos tindrem una educació d’èxit per a tothom, totes les pensions de jubilació per damunt del salari mínim i habitatge pel jovent.

4 – Reduir les cotitzacions de les petites i mitjanes empreses: Reduir les cotitzacions de les petites i mitjanes empreses que contractin persones aturades. 5 anys sense impostos per a les persones joves i en atur que es facin autònomes, com a Holanda. Pujar els impostos a les grans fortunes.

5 – Els bancs al servei de les persones i de les empreses: Els bancs al servei de les persones i de les empreses: qui torni l’habitatge, no ha de pagar hipoteca.

6 – Promoure referèndums vinculants: Promoure referèndums vinculants, i apropar així la política a la ciutadania.

7 – Eliminar els ministeris inútils, el Senat i les diputacions: Eliminar els ministeris inútils, el Senat i les diputacions. Fer una gestió austera dels recursos públics.

8 – Retallar la despesa militar: Retallar la despesa militar, com ja han fet, per exemple, a Alemanya en un 40%.

9 – El català: El català, eina de cohesió social. Vetllar per l’aplicació dels programes d’immersió lingüística i la consideració del català com a la llengua vehicular de l’ensenyament.